CONSELLS
Els nostres consells de salut
Els millors consells de salut pel teu dia a dia. Aquí trobaràs com millorar les teves rutines, consells i molt més
Roncar
Molta gent ronca. En molts casos no es coneix la causa, però en altres sí, per exemple, per problemes a la gola o al nas (pòlips, desviació del septe nasal o sinusitis). En els nens, les vegetacions també produeixen soroll quan es respira.
De vegades, el ronc pot ser un signe d’apnea del son, una malaltia que pot causar problemes greus i fins i tot accidents de conducció i laborals, ja que provoca somnolència durant el dia.
Se sospita aquesta malaltia si:
- La teva parella et diu que la teva respiració s’interromp durant el son i et quedes sense respirar més de 10 segons i això es repeteix durant la nit.
- Tens molta son durant el dia. Et quedes adormit llegint, mirant la tele i fins i tot al cotxe aturat uns minuts.
- Estàs sempre de mal humor. T’enfades per tot.
- Et sents deprimit i cansat, o tens mal de cap quan et lleves.
Si et passa això, és molt probable que el teu metge et aconselli fer algunes proves (exploració de nas, boca, paladar, gola i coll, així com una polisomnografia). Si les proves detecten una causa hauràs de prendre les mesures correctores apropiades que t’indicarà el teu metge.
Com deixar de roncar
Alguns consells generals per evitar els roncs són:
- Evita la vida sedentària i realitzar exercicis diaris.
- Si tens sobrepès, aprimar pot ajudar, però les persones primes també poden roncar.
- Evita l’ús de tranquil·litzants i antihistamínics abans d’anar a dormir.
- No consumeixis begudes alcohòliques abans d’anar a dormir.
- No facis grans sopars abans d’anar a dormir.
- Dorm preferentment de costat millor que cap per amunt.
- Les tires nasals (flexibles) poden ajudar quan la causa dels roncs és la congestió nasal. Es col·loquen en les aletes del nas per obrir les vies respiratòries i facilitar el pas de l’aire. Es poden trobar a la farmàcia en diferents mides.
- També hi ha esprais anti-roncs, que es polvoritzen fins al fons de la gola i són útils en cas d’irritació de la mucosa o en ambients molt secs.
-
Consulta amb el teu farmacèutic / a, que podrà aconsellar-te el millor per a tu.
Font: Guía práctica de salud SemFyC
Protecció de la pell a l’estiu
L’aspecte de la nostra pell depèn de diversos factors, alguns d’ells hereditaris, però també obeeix a les cures que li dispensem.
La pell normal és una pell hidratada, amb aspecte fresc, lluminós, brillantor moderada i color uniforme, elàstica, flexible i resistent.
La coloració de la pell depèn de la combinació de diversos pigments endògens i exògens, dels quals el més important és la
melanina, la síntesi de la qual està regulada per factors racials i genètics. Per això, les variacions en el to natural de la pell.
La pell i l’exposició a la radiació solar
Quant més pigmentada està la pell, millor protegida estarà contra els
efectes negatius del sol. Existeixen diversos fototipus que mesuren la
capacitat de cada persona de poder bronzejar-se o, ben al contrari,
cremar-se la pell per l’exposició solar:
• Fototipus I: el constitueixen les persones de pell molt pàl∙lida,
generalment pèl-rojos, amb una pell que es crema amb facilitat,
gairebé no es bronzeja, i que solen patir reaccions fotoal∙lèrgiques
quan s’exposen de forma perllongada a la llum del sol directa.
• Fototipus II: persones de pell blanca, sensible i delicada, en general
de cabells rossos o clars, que es bronzegen amb certa dificultat i
es cremen.
• Fototipus III: correspon a persones de cabells castanys i pells
intermèdies, que enrogeixen primer i es bronzegen després de
l’exposició al sol
•Fototipus IV:pertany a les persones de cabells bruns o negres, de pells fosques, que aconsegueixen bronzejar-se sempre i no solen patir cremades.
• Fototipus V:persones amb pell més morena que les de fototipus IV.
• Fototipus VI: persones de pell molt fosca (pell negra).
Aquesta classificació s’utilitza en medicina i cosmètica per recomanar cremes de protecció solar amb factors que oscil∙len
entre 50 per a les pells més sensibles i 6 per a les menys sensibles.
Com protegir-se del sol
La millor forma d’evitar el dany que pot produir el sol és allunyar-se i/o protegir-se de les radiacions solars intenses i directes.
Us oferim aquí algunes recomanacions:
• Mantingui’s allunyat del sol quan els seus raigs són més forts (entre les 10 del matí i les 4 de la tarda).
• Tingui en compte l’índex UV. Aquesta dada l’ajudarà a planificar les seves activitats a l’aire lliure per tal d’evitar una
exposició excessiva als raigs del sol. És necessària protecció solar sempre que l’índex UV prevegi nivells d’exposició
moderats o alts (índex UV de 3 o superior).
• Aprofiti les ombres. Posi’s a l’ombra quan els raigs UV siguin més intensos, però no oblidi que els arbres, els para-sols
o els tendals no protegeixen totalment contra la radiació solar.
• Utilitzi roba que cobreixi les zones més exposades, i barrets i gorres.
• Utilitzi ulleres de sol amb bona cobertura, que ofereixen una protecció del 100% contra els raigs UV.
• Apliqui’s una crema protectora d’ampli espectre, amb factor de protecció igual o superior a 30. Estengui-la generosament
sobre la pell exposada i repeteixi l’aplicació cada dues hores, o abans i després de nedar, jugar o fer exercici a l’aire lliure.
• Protegeixi els nens, ja que solen ser més vulnerables. Els nadons han d’estar sempre a l’ombra
Excesos Nadalencs
Tot i que cada any ens fem el propòsit de no cometre excessos per Nadal, mai ho aconseguim; és missió impossible. Però, què podem fer per tornar a la normalitat?
Després dels excessos dels àpats nadalencs, el nostre organisme sol quedar saturat de greixos, proteïnes i calories. Hi ha maneres de depurar-lo sense fer dietes dràstiques; es tracta només de posar-nos a punt.
El més important, una dieta adequada:
Durant un dia o dos es pot fer una dieta depurativa a base de brou de verdures combinat amb hidrats de carboni que compensin l’excés de greix i proteïna. Amb aquesta dieta, s’aconsegueix donar un repòs digestiu i metabòlic a fetge, pàncrees i estómac. No és una dieta per perdre pes, sinó que s’aconsegueix no guanyar o guanyar molt poc, tot i els excessos gastronòmics dels darrers dies.
Els experts en nutrició desaconsellen que només prenguem fruita al llarg d’un dia. És millor moderar les racions i fer una dieta correcta, però que inclogui hidrats de carboni per mantenir els nivells suficients de glucosa que necessita el nostre organisme.
Aquests són alguns consells dietètics que ens poden ajudar a recuperar la normalitat:
- Menja fruites i verdures, si són fresques millor. T’ajudaran a mantenir una bona flora intestinal. L’api ajuda a netejar l’aparell digestiu i facilita la digestió dels hidrats de carboni. En el cas de les fruites, la llimona funciona molt bé com desgreixant, ja que fa els àpats més digestives, i la pinya activa el nostre metabolisme i ajuda a eliminar greixos.
- Passa’t a les infusions. Durant uns dies intenta deixar de banda el cafè o reduir-ne el consum. Hi ha infusions per a tots els gustos i amb múltiples propietats.
- Menja més peix i carns lleugeres, i busca les peces més magres.
- Beu molta aigua. Hidratar-se bé és fonamental.
- Si t’has passat amb l’alcohol, és molt recomanable començar el dia amb un bon suc de fruites desintoxicants (com el de tomàquet), i a mig matí i a mitja tarda, prendre sucs depuratius (de taronja, papaia o pinya).
- Els aliments rics en fibra també serviran per ajudar-te en l’evacuació, així com a “desinflar” el ventre.
- Les amanides crues són riques en enzims que ajudaran a una millor digestió.
L'exercici també ajuda:
Però no tot es soluciona fent una dieta sana. Cal no oblidar-se de fer exercici físic. Caminar una hora al dia pot ser una bona manera, fàcil i que no requereix molt esforç. A més, no té perquè ser seguida, pots repartir en dues tandes de mitja hora. També pots proposar-te pujar i baixar les escales a peu en lloc d’agafar l’ascensor. Tot això t’ajudarà a mantenir el cos tonificat així com a millorar la digestió.
I si t’animes, hi ha també nombrosos exercicis específics per fer a casa o al gimnàs, per reduir el greix a la panxa, a les cartutxeres i als glutis.
Fonts: Sociedad Española de Dietética y Ciencias de la Alimentación; Fundación Española de la Nutrición
Dormir millor
Els trastorns del son són molt habituals en la població, de manera que són moltes les persones que presenten problemes per agafar el son o tenen períodes de son poc reparador. No obstant això, la pandèmia actual de COVID-19 ha empitjorat o ha fet aparèixer en alguns casos els problemes de son. Per millorar la qualitat de la son es poden seguir els següents consells, tot i que hem de puntualitzar que aquest procés necessita cert temps per obtenir resultats.
Consells per dormir millor:
1-Rutina
És important mantenir una rutina en la qual es marquin clarament els horaris per menjar, rentar-se, vestir-se i evidentment dormir. És convenient marcar un temps per poder relaxar-se abans d’anar a dormir.
- El llit
No s’ha de fer servir el llit per treballar (amb l’ordinador o la tauleta). El llit ha de reservar-se per dormir i / o descansar.
3- Llum natural
La llum natural ajuda a regular el son, per la qual cosa s’hauria de estar, al menys, 2 hores diàries exposat a la llum natural.
4-Pantalles
S’ha d’evitar l’ús de pantalles (tauletes, ordinadors, telèfons mòbils) com a mínim una hora abans d’anar a dormir.
5- Migdiada
Si es fa la migdiada, ha de ser màxim de 30 minuts sempre que aquesta us generi benestar. Si us desperteu de la migdiada amb sensació de ensopiment i amb dificultat per reiniciar l’activitat diària, és recomanable no realitzar-la.
6- Alimentació
L’alimentació és un altre dels punts que s’han de cuidar Una dieta sana ajuda a millorar el son.
7- Activitat física
L’activitat física regular té grans beneficis no només per al son, sinó a tots els nivells, de manera que s’ hauria de fer algun tipus d’exercici diàriament.
8- Tècniques de relaxació
En algunes persones, les tècniques de relaxació poden ser útils per millorar el son. Si aquest és el vostre cas, és recomanable que les inclogueu a la rutina diària.
9- Notícies
No és recomanable la sobrecàrrega de notícies, especialment si aquestes són negatives, estressants o que generin ansietat. Mantenir-se informat és útil, però en la mesura justa.
- Infusions i tisanes
Les infusions i tisanes són remeis naturals que poden ajudar a dormir millor. Les més habituals són les de valeriana, til·la i camamilla. Es poden incloure en la rutina una mica abans d’anar a dormir.
Si teniu problemes per dormir, o el vostre son no és prou reparador, no dubteu en demanar consell al vostre farmacèutic.
Fonts: Sleep Foundation. Sleep Guidelines During the COVID 19 Pandemic. 2020
Dodson ER, Zee P C. Therapeutics for Circadian Rhythm Sleep Disorders. Sleep Med Clin. 2010 December; 5(4): 701 715.
Auger RR, Burgess H, Emens J.S, Deriy L.V, Thomas S.M, Sharkey K.M. Clinical Practice Guideline for the Treatment of Intrinsic Circadian Rhythm Sleep Wake Disorders. An Update for 2015. Clin Sleep Med 2015 ;11(10):1199 1236
Caigudes
Entre la gent gran les caigudes són freqüents i de vegades greus. Moltes caigudes podrien evitar-se amb només canviar alguns aspectes de la seva vida diària.
Consells:
- Millori el seu estat físic. Faci exercici de forma regular, adaptat a les seves capacitats. Els exercicis de resistència o l’entrenament amb peses poden ajudar a enfortir les cames febles i així millorar l’estabilitat quan camini. El tai-txi i els exercicis d’equilibri, com aguantar-se sobre un sol peu, ajuden a millorar l’equilibri corporal.
- Eviti en el possible l’ús de medicaments per dormir o tranquil·litzants.
- Faci servir el bastó o el caminador si té problemes per caminar.
- Tingui cura dels seus peus. Utilitzi calçat amb taló baix i sola de goma que no rellisqui. Eviti les sabatilles obertes pel taló.
- Revisi periòdicament la visió: l’ús d’ulleres específiques ajuda a prevenir algunes caigudes. També ho pot fer el tractament del glaucoma o les cataractes, factors que limiten la capacitat visual.
Faci més segura la seva llar:
- Il·lumini bé la seva casa, especialment passadissos i escales. Situï els interruptors de l’enllumenat de manera que siguin fàcilment accessibles. També es poden utilitzar detectors de moviment per encendre la llum o llums que s’encenen simplement amb tocar-les.
- Retiri dels passadissos els cables, mobles, ornaments, etc., que dificultin el pas.
- Eviti els terres relliscosos. Tregui les catifes o enganxi-les bé a terra.
- Instal·li barres de suport al vàter, banyera o dutxa. Posi una estoreta antilliscant a la banyera.
- A la cuina, tot hauria d’estar a l’abast; eviti haver d’enfilar-se a cadires o tamborets.
- Quan pugi i baixi escales utilitzi sempre el passamans.
- No s’aixequi del llit bruscament: romangui assegut uns minuts abans de posar-se dret.
- No s’enfili a escales de mà o mobles.
COP DE CALOR
Tots esperem l’arribada de l’estiu per poder gaudir de la natura o prendre el sol i banyar-nos en platges i piscines. No obstant això, quan la calor és molt intensa, poden originar-se situacions de risc per a la nostra salut. Les situacions de major risc són:
- Temperatures superiors als 36 graus, mantingudes durant diversos dies seguits, amb nits molt caloroses gairebé sense descens de temperatura.
- Elevada humitat en l’ambient.
- Dies sense vent que dificulten la ventilació.
- Habitatges molt calorosos, amb poca ventilació.
- Fer exercici físic o treballs pesats, exposats durant moltes hores a un excés de calor.
Què és un cop de calor?
Perquè el cos humà funcioni correctament, ha de mantenir una temperatura corporal mitjana propera als 36,8 ºC. Per mantenir una temperatura adequada, quan fa molta calor, el cos es veu obligat a posar en marxa els seus mecanismes de defensa per dissipar la calor sobrant. El problema és que la seva capacitat per eliminar calor -a través de mecanismes com la suor, que permet refredar la pell- és limitada. Pot ocórrer llavors que la temperatura corporal s’elevi per sobre del que és normal, provocant un mal funcionament general de tots els sistemes del cos.
Les persones que es poden veure més afectades pel cop de calor són els nadons, la gent gran, els malalts crònics, les persones amb sobrepès i els esportistes.
Quins són els símptomes?
En un primer moment, els símptomes més habituals són mal de cap, marejos, nàusees i vòmits. Posteriorment, poden aparèixer altres símptomes, com rampes, elevació de la temperatura corporal (en 10-15 minuts pot pujar fins als 40º), convulsions, i fins i tot alteració de la consciència o desorientació.
Com prevenir un cop de calor?
Per evitar un cop de calor, és important seguir 4 consells bàsics:
- Mantenir una correcta hidratació, bevent 2-3 litres d’aigua diaris.
- Realitzar àpats lleugers i sense consum d’alcohol.
- Vestir roba lleugera i mantenir els ambients ventilats.
- No realitzar activitats físiques en les hores de màxima calor.
Què fer davant un cop de calor?
El cop de calor és una situació de gravetat que requereix una intervenció mèdica urgent. No obstant això, si no és possible demanar ajuda o mentre aquesta arriba, es poden prendre algunes mesures:
- Dur a la persona afectada a un lloc amb ombra i el més fresc possible.
- Col·locar-la en posició semiasseguda, amb el cap aixecat per afavorir la respiració i que pugui entrar aire.
- Tractar de reduir la temperatura corporal, traient-li una mica de roba, donant-li aire amb un ventall o un ventilador, i aplicant compreses d’aigua freda al front, el clatell, el coll i altres parts del cos.
- Donar-li a beure aigua fresca a petits glops (no de cop) per rehidratar-la.
Com tenir cura d’un tatuatge
El tatuatge és, per a qui el porta, una forma d’expressió corporal, i representa la imatge que una persona desitja projectar cap als altres.
Si tu ets dels que van a fer-se un tatuatge, o ja ho portes, hauries de saber que aquesta obra d’art necessita cures, sobretot en l’època d’estiu.
T'indiquem les cures necessàries per mantenir el tatuatge
- Si estàs pensant en fer-te un tatuatge, recorda que l’estiu és el pitjor moment per fer-ho.
- Si el tatuatge és molt recent, has de cuidar-lo com qualsevol ferida de la pell, en cas contrari podria infectar-se i fer-se malbé.
- No treguis les crostes ja que això provoca més risc d’infecció.
- Per netejar el tatuatge acabat de fer (passades unes hores o dies), ho hauràs de fer amb un sabó neutre que pots adquirir a la farmàcia. Per assecar-lo, evita fregar amb la tovallola i fes-ho amb tocs suaus.
- Si el tatuatge és recent, no hauries de banyar-te ni a la platja ni a la piscina, i no has de exposar-lo al sol durant unes setmanes (per això l’estiu és el pitjor moment per fer-te un tatuatge).
- No utilitzis cremes protectores solars durant el temps de cicatrització. No obstant això, si el tatuatge no és recent o ja està bé cicatritzat, és aconsellable que utilitzis una crema solar amb un índex elevat de protecció (SPF 50). A la teva farmàcia trobaràs cremes d’aquest tipus, algunes de les quals són especials per a tatuatges.
- La crema protectora te la hauries d’aplicar al menys 30 minuts abans de l’exposició solar i hauries de repetir freqüentment l’aplicació mentre estiguis prenent el sol.
- És aconsellable l’ús de cremes hidratants, millor si tenen efecte cicatritzant. També n’hi ha d’especials per a tatuatges a la teva farmàcia, que evitaran que el tatuatge perdi color. El farmacèutic t’aconsellarà.
I recorda que, si tens algun dubte, el teu Farmacèutic @ pot aconsellar-te.
Fonts: mayoclinic.org; pharma 2.0
Walzer A. Tatuaje y significado: en torno al tatuaje contemporáneo. Revista de Humanidades, 24 (2015) 193-216
El que has de buscar en l’etiquetatge dels aliments
Les etiquetes dels aliments ens informen sobre els productes amb què s’ha fabricat l’aliment, com i quan s’ha de consumir i algunes dades de la seva fabricació. Dedicar uns minuts a llegir l’etiquetatge ens ajudarà a seleccionar millor els aliments que ens permetin, d’una banda, portar una dieta adequada, i de l’altra, prevenir malalties relacionades amb l’alimentació.
Quina informació has de buscar?
En general, serà obligatori esmentar les següents indicacions:
- Nom i descripció del producte.
- Estat físic en què es troba el producte o el tractament a què ha estat sotmès (en pols, congelat, fumat, etc.).
- Contingut net.
- Grau alcohòlic: s’indicarà només quan aquest sigui més gran en volum a l’1,2%.
- Ingredients: s’han d’enumerar en ordre decreixent de pes totes les substàncies, inclosos els additius alimentaris. S’han d’indicar clarament els ingredients que puguin causar al·lèrgia o intolerància.
- Informació nutricional: el valor energètic, i la quantitat de greixos, àcids grassos saturats, hidrats de carboni, sucres, proteïnes i sal.
- Data de durada mínima o data de caducitat.
- Condicions de conservació i d’utilització.
- Lot de fabricació: indica el conjunt d’unitats de venda d’un producte alimentari produït, fabricat o envasat en condicions pràcticament idèntiques.
- El nom o la raó social i l’adreça de l’operador de l’empresa alimentària.
- País d’origen o lloc de procedència.
Utilitza l’etiquetatge nutricional per escollir d’entre els productes similars el més interessant des del punt de vista nutritiu, encara que no vulguis compondre una dieta equilibrada fent ús de l’etiquetatge nutricional. Sí que és important conèixer el que consumeixes per poder-lo corregir en cas que la teva dieta no sigui variada i equilibrada.
Uns consells nutricionals simples
- Tria els aliments que tinguin la menor quantitat possible de sucre simple (glucosa, sacarosa).
- Són preferibles els aliments que contenen menys greixos. Evita «greixos animals» i «greixos vegetals». Millor l’oli d’oliva o gira-sol.
- Entre els aliments preparats, escull els que tenen menys sal i són més rics en proteïnes.
- En general, opta pels aliments amb menys additius i colorants.
Font: Fuente: https://cecu.es/campanas/alimentacion/Guia%20etquetado.pdf; Guía Práctica de Salud SemFyC.
Acné
L’acné és un problema cutani molt freqüent en les èpoques properes a l’adolescència, afectant sobretot a joves d’entre 12 i 20 anys. Els porus de la pell es taponen i s’acumula greix dins d’ells. Així, es formen els grans que apareixen fonamentalment a la cara i a la part superior del tòrax.
En termes generals podem classificar l'acné com:
- Comedonià: quan predominen els barbs i punts negres.
- Inflamatori: quan sobretot trobem grans vermells i / o amb pus.
- Nòdul-quístic: quan les lesions són més profundes, dures i de vegades doloroses al tacte.
L’habitual és patir un acné mixt, és a dir, que combini diversos dels tipus anteriors.
Es pot tractar?
El tractament de l’acné serveix per reduir el nombre de grans nous que apareixen i també per curar-los abans, però es pot trigar fins a 4 setmanes a notar la milloria. La col·laboració del pacient és molt important, s’ha de tenir paciència i no abandonar el tractament que hagi recomanat el metge.
Hi ha molts tractaments disponibles. El dermatòleg decidirà si el més convenient és un tractament tòpic, oral, o una combinació de tots dos, i si cal associar algun tractament potenciador com peelings, o tractaments més nous com làser, llum polsada o teràpia biofotònica.
De totes maneres, a part del tractament, hi ha un seguit de recomanacions bàsiques que serveixen per a gairebé tots els acnés:
- Realitzar diàriament una correcta higiene amb un netejador adequat, per eliminar bacteris que intervenen en l’aparició d’acné, i també per retirar l’excés de greix. Assecar-se amb suavitat sense fregar. Mantenir el cabell net i apartat de la cara, sobretot si és gras.
- No s’han de manipular les lesions, ja que així s’afavoreix la sobreinfecció, la formació de crostes i, en alguns casos, podem empitjorar el procés natural de cicatrització.
- Pot ser convenient exfoliar la pell per reduir l’aparició de barbs i facilitar la penetració dels productes de tractament tòpic. En casos de lesions molt pustuloses i exudatives (grans supuratius) s’aconsella no exfoliar fins que baixi la fase d’inflamació.
- Les restriccions dietètiques són controvertides. Els aliments grassos, com la xocolata, no produeixen acné i no cal evitar-los. De tota manera, si el pacient nota que empitjora quan pren determinats aliments grassos, pot restringir-los.
- Per a les dones: és millor evitar els maquillatges i cosmètics grassos perquè taponen els porus. Actualment, però, la majoria dels cosmètics disponibles al mercat són lliures de greix (oil free) o no comedogènics (és a dir, no tenen tendència a produir acné), de manera que no cal prohibir de forma sistemàtica l’ús de maquillatge , ja que pot ser un adequat sistema de camuflatge fins que millori l’aspecte de la pell.
- Per als homes: és probable que l’afaitat empitjori l’acné, per la qual cosa és millor evitar-lo. És recomanable esbrinar si va millor la màquina elèctrica o l’afaitat amb fulla.
- L’estrès és un factor molt important en l’acné juvenil. Tenir un aspecte desagradable acomplexa a l’adolescent, i aquest malestar al seu torn pot empitjorar les lesions d’acné. Per això, de vegades és convenient analitzar no només el problema dermatològic, sinó també el seu estat emocional.
- És normal que els medicaments que s’apliquen sobre la pell produeixin al principi irritació, enrogiment i cremor. S’han d’aplicar després de rentar-se i eixugar-se bé la cara. Es pot començar amb petites quantitats i fins i tot a dies alterns si irriten, i anar augmentant gradualment la quantitat.
Font: Guía práctica de la salud SemFyC; https://hospitaldenens.com/es/guia-de-salud-y-enfermedades/el-acne-juvenil/
Lactància materna
La lactància materna és la forma ideal d’aportar als nadons els nutrients que necessiten per a un creixement i desenvolupament saludables en els primers mesos de vida. Després dels 6 mesos, la llet materna pot seguir sent una part important de l’alimentació, al costat d’altres aliments, fins als 2 anys.
La llet materna es digereix millor, protegeix el nen d’infeccions i al·lèrgies, facilita el contacte afectiu amb la seva mare i a més és més còmoda d’administrar i més barata.
Quina és la millor postura per alimentar el teu nadó?
Per facilitar que el nadó s’agafi al pit i el buidatge adequat del pit:
- Busca una postura en què et sentis còmoda. Les més utilitzades són: asseguda, amb l’esquena dreta i recolzada sobre un suport amb al menys un peu a terra o estirada al llit de costat, amb el nadó també de costat davant teu.
- Col·loca el cos del nadó en estret contacte amb el teu. El nas i el mentó han d’estar tots dos en contacte amb el teu pit i el caparró reposant sobre el teu avantbraç.
- És preferible que el nadó s’agafi espontàniament. Per això, has de col·locar-lo sobre tu, amb el mugró a l’alçada del nas i el mentó recolzat al pit. El nadó tirarà el cap enrere per buscar el mugró i obrirà la boca. És normal que necessiti diversos intents abans d’aconseguir agafar espontàniament el mugró. Dóna-li temps i no et precipitis a introduir-l’hi a la boca. Només serà necessari ajudar-lo si té dificultats.
- Si no s’aconsegueix agafar al pit espontàniament, hauràs de dirigir-lo. Subjecta el pit amb la mà en forma de C, lluny del mugró. En el moment en què el nadó obri la boca, has d’atreure’l cap al pit i mantenir subjecte el pit fins que comprovis que l’adherència és l’adequada.
Com pots cuidar els teus pits?
- Neteja bé els teus pits. Evita l’ús de sabons forts, alcohol o productes astringents, ja que ressequen la pell i poden produir irritacions o esquerdes en els mugrons i causar molèsties quan el nadó succioni.
- Humiteja el mugró amb la teva llet materna cada vegada que acabis d’alletar, i després deixa assecar a l’aire. D’aquesta manera, mantens una bona higiene, ja que la llet materna conté múltiples propietats antibacterianes i efectes cicatritzants.
- Pots fer servir discos absorbents que es col·loquen entre el mugró i els sostenidors si tens pèrdua de llet. Canvia’ls quan estiguin plens per evitar que la humitat produeixi esquerdes i generi bacteris. Els més recomanables són fets de material transpirable i els venen a les farmàcies.
- Fes-te massatges regulars al pit, ja que produeixen grans beneficis: faciliten la baixada de la llet i eviten l’obstrucció o congestió del pit, que pot produir la dolorosa mastitis.
- Fes servir sostenidors especials per alletar, ja que et faciliten treure el pit sense demora, i a més et donen el suport necessari per evitar els dolors d’esquena i altres molèsties que causa el pes del teu pit.
Fonts: Guía de Salud SEMFyC, Guía para las madres que amamantan https://www.aeped.es/sites/default/files/gpc_560_lactancia_osteba_paciente.pdf
Ulls secs
L’ull sec és una malaltia ocular molt comú (afecta el 30% de la població), que es caracteritza per una disminució en la quantitat o qualitat de les llàgrimes. És més freqüent en les persones grans, a causa de disminució de la producció de llàgrimes amb l’edat.
Altres factors de risc són:
- Canvis hormonals (adolescència / menopausa)
- Ús de lents de contacte
- Consum de fàrmacs antidepressius i antihistamínics (per l’al·lèrgia)
- Haver-se sotmès a una cirurgia ocular
- Factors ambientals (aire condicionat, calefacció, ambients secs o molt contaminats …)
- Alimentació (dèficit vitamínic)
- Malalties autoimmunes (artritis reumatoide, síndrome de Sjögren, fibromiàlgia …)
Els símptomes més habituals són: sensació de cos estrany o de sorra als ulls, irritació, coïssor, visió borrosa, llagrimeig o sensació de pesadesa, molèsties davant la llum brillant, i dificultat per obrir els ulls al matí. La detecció precoç de l’ull sec, mitjançant controls rutinaris a l’oftalmòleg, és important per actuar aviat sobre la seva simptomatologia i evitar les conseqüències que la malaltia pot comportar.
Què puc fer?
No hi ha cap tractament que curi de forma definitiva l’ull sec, però es poden alleujar les seves molèsties i prevenir lesions en els ulls seguint alguns consells de salut ocular.
- Higiene palpebral: és important tenir una bona higiene palpebral per eliminar l’excés de bacteris i de greix de les vores de les parpelles, la qual cosa pot empitjorar la qualitat de la llàgrima.
- Mesures ambientals: evita els ambients secs, amb calefacció forta o aire condicionat, usa humidificadors, utilitza ulleres per protegir els teus ulls del vent o del sol, i evita qualsevol irritant ocular (fum de tabac, el clor de la piscina).
- Evita les lents oculars: si no pots, has d’extremar les precaucions per evitar la sequedat ocular.
- Hàbits: hi ha hàbits perjudicials, com fregar-te els ulls. En canvi, hi ha altres hàbits beneficiosos per a la salut ocular, com fer descansos visuals cada 20 minuts o parpellejar freqüentment, sobretot si llegeixes, romans enfront de l’ordinador o veus la televisió durant molt de temps seguit.
- Suplements d’àcids grassos Omega 3: el seu consum en altes dosis ajuda a millorar la qualitat de la llàgrima i té un efecte antiinflamatori.
- Llàgrimes artificials: són gotes que s’apliquen a l’ull i que substitueixen les llàgrimes naturals. Hi ha diferents tipus de llàgrimes; utilitza les que no portin conservants. Poden aplicar-se diverses vegades al dia segons les teves necessitats. Si els ulls s’assequen durant la nit, pots aplicar-te una pomada lubrificant abans d’anar a dormir.
Consulta amb el teu metge o farmacèutic. Ells podran aconsellar-te el millor per a tu.
Fonts: Guía práctica de salud Semfyc; Instituto de Microcirugía intraocular https://www.imo.es/es/ojo-seco